Tema 1 criteris de pronunciaci

TEMA 1- Criteris de pronunciació
–
Són els de la llengua estàndard catalana.
Varietats lingüístiques – van variant per el temps i l’espai
Llengua: és una nació cultural producte de la història. És el resultat d’una història que ha anat d’una
manera
Llengües: fetes per processos d’integració.
Estàndar és una varietat de llengua que ens ha de fer de model. La seva funció és unificar i cohesionar grups
de varietats lingüístiques i contrastar-los amb grups de llengües diferents.
1. ¿Què és llengua estàndard?
“Varietat lingüística ben definida (codificada) i acceptada per tota la comunitat com a norma general i model
comú de referència que permet la interacció lingüística eficaç.”
–
És una llengua comuna, general i supradialectal (engloba tots els dialectes)
(codificada = q hi hagi documents que estableixin com ha de ser)
Ha de ser acceptada per tota la comunitat (model)
Existeix x garantir q els parlants de diferents dialectes s’entenguin, sobretot des de l’àmbit formal.
Si una llengua té un estàndard es considera que aquella llengua i aquella societat és moderna.
2. ¿Per què apareix?
Tradicionalment era un llengua oral però a través dels mitjans de comunicació s’ha anat convertint en una
llengua escrita. A més a més és una llengua de referència tant en àmbits formals com en col·loquials.
Aquests parlants necessiten sentir-se segurs per poder garantir que estan parlant bé la llengua → per això
existeixen les normes a l’ús considerat correcte. També la llengua s’ha d’adequar a la situació (tant àmbit
escrit com al oral)
La lleialtat lingüística consisteix en la adhesió de la pròpia llengua i voluntat d’usar-la i mantenir-la
3. Historia de la proposta de la llengua estàndard oral (PEOLC)
IEC 1990 fa una proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Aquesta proposta té com a objectiu
també que els parlants dels diferents dialectes es sentin còmodes amb el estàndard i s’entenguin (al poder
ser fer els menys canvis possibles).
Aquesta proposta s’aconsegueix fen un procés de selecció (algunes formes que ja estan establertes i es
trien) i fixació (algunes s’han d’establir de noves, afegir nous criteris).
4. Llengua i ús
Totes les llengües tenen usos col·loquials i totes tb tenen usos consideres correctes. El català també té
aquests usos considerats correctes (però aquests són canviants, canvien amb el temps).
5. Models referencials
[Són aquells que s’han de fer servir de referència] *Tv3 (1983), RTVV (1989) i IB3 (2005) –són els models
principals del català en les comunicacions*
L’estàndard oral també es canviant. Els estàndards tan oral com escrit són el motor del canvi lingüístic. No
totes les llengües segueixen els mateixos criteris d’estàndard
(ex)Est angles : llengua correcte es la de Londres i voltants (els altres s’han d’adaptar) / (ex)Est danes: model
de referència és aquell que no et permès saber d’on es el parlant. (no es nota) /(ex) Est castellà: es centra en
el sistema nord peninsular i de l’americà o atlàntic
→ cat: totes les formes regionals mereixen la mateixa consideració
“Hi ha diverses formes regionals de la varietat estàndard, matisades per alguns trets diferencials que no
comprometen la intercomprensió. […] Totes les formes regionals de l’estàndard mereixen la mateixa
consideració.” (Marí, 1992)
6. Varietats geogràfiques del català
*Isoglossa: línia de límit (imaginària) de la presència i l’absència d’un tret
lingüístic i que pot contribuir a delimitar dues àrees dialectals (però no és
exacta).
Idiolecte: dialecte propi de cada persona
7. Quatre objectius del PEOLC (des de institut estudis cat)
– Continuar la tasca codificadora de l’IEC (convertir en normes
escrites/normativa/codi) i traslladar-la no nomes cat escrit sinó tb oral.
– Q la proposta es converteixi en un referent de l’estàndard oral
relacionat amb comunicació i ensenyament.
– Ser respectuosa amb la normativa ortogràfica i gramatical vigent
– Recuperar i dignificar una sèrie d’usos adequats interromputs durant
dècades.
8. Sobre la “PEOLC”
L’IEC reacciona davant d’una manca de reglamentació i busca complicitats per elaborar-la (professionals de
la comunicació).
Tot i que es digui proposta, no vol dir q no sigui normativa i que no s’hagi de seguir.
La concreció del model referencial NO privilegia ni dissimula una procedència geogràfica concreta: diversos
accents són possibles i també són possibles diversos trets d’àmbit restringit proveïts de prestigi (per
exemple, la vocal neutra tònica).
9. Bases conceptuals de la PEOLC
Àmbit general
qualsevol tret lingüístic vigent almenys en dos dels cinc dialectes territorials
Àmbit restringit
tret lingüístic d’un determinat dialecte, proveït de prestigi en el seu àmbit
Registre formal
Registre elevat, gramaticalment més correcte, conceptualment més
equilibrat, estèticament més elegant…L’estil neutre dels mitjans de
comunicació.
Registre informal
Registre que parteix de l’espontaneïtat d’expressió
La limitació de la
flexibilitat
El locutor ha d’actuar d’acord amb la seva pròpia competència lingüística, no
ha de barrejar trets
Propi
Admissible
D’acord amb els
usos de cada
parlar
No recomanable
La forma en qüestió és del tot adequada; es pot fer servir en tots els registres.
És estàndard.
És una forma tolerada, aconsellable de canviar per la pròpia. Però és
estàndard.
Forma potser present en més d’un dialecte però amb un abast geogràfic
reduït o valoracions sociolingüístiques no uniformes. És estàndard.
Forma que NO és estàndard.
…