Tema 6 argumentaci

TEMA 6: Argumentació
1. Gèneres textuals
¿que son?
Bakhtín (1979): Una funció determinada i unes condicions determinades, específiques per a
cada esfera de la comunicació, condueixen a uns gèneres determinats. El tema, l’estructura
interna, l’estil funcional o registre i una relativa estabilitat configuren cadascun dels gèneres.
Johnstone (2007):Formes verbals recurrents associades a uns propòsits o una activitat
recurrent.
Swales: Esdeveniments comunicatius que responen a un conjunt de propòsits o intencions
comunicatives compartits pels membres d’una comunitat discursiva. A més del propòsit, els
gèneres presenten semblances en l’estructura, el contingut, l’estil i els destinataris.
→Els gèneres són una agrupació complementària dels tipus de text
Gènere = forma o situació comunicativa «com»
Tipus = seqüència predominant «per què»
2. Tipus de text
Segons Werlich (1975): Element del context o referent que domina en el text (focus
contextual) = construccions sintàctiques típiques. Poden ser combinacions de diverses
seqüències, però sempre tenen un focus dominant.
Es poden classificar segons les característiques que segueixen els textos. Poden ser de + d’un
tipus, hi serà el que hi predomini al text.
–
Narratius (agent o objecte en el temps)
Descriptius (agent o objecte en l’espai)
Expositius (anàlisi o síntesi d’idees i conceptes)
Argumentatius (relació entre les idees o conceptes)
Instructius (com fer alguna cosa, indicant-ne tots els passos)
El castellà: Els tipus de text es defineixen per criteris interns, com l’estructura, els elements
gramaticals, els procediments cognitius o els recursos retòrics. Constitueixen una llista breu i
tancada, tenen un caràcter més abstracte que els gèneres i es relacionen amb operacions
cognitives. Reben denominacions com tipus narratiu, expositiu, argumentatiu…
3. Argumentació:
Raons que aportem per defensar la nostra opinió són els arguments.
Caràcter dialògic; vol dir que tenen forma de diàleg amb el pensament de l’altre per
transformar la seva opinió.
Contra arguments: arguments contraris als nostres, els quals s’han de tenir en compte per
poder-nos avançar a l’oponent i poder contestar-los (tenir la resposta preparada).
4. Estructura típica de l’argumentació
o
Presentació o introducció
o
o
o
Exposició de la tesi
Cos argumentatiu i antítesi: tb contra arguments.
Conclusió: tancament del temps.
A vegades la estructura canvia; tesi explicada al final, arguments al principi.
5. Ordre expositiu
Nucli/oració temàtica: Element que condensa la informació bàsica del paràgraf. Tb és la Frase
o fragment clau que defineix la idea sobre la qual gira tot el paràgraf. (exemple; 1a i última
frase → ordre mixt)
On l’hem de situar? (=ordre expositiu). Dependrà de la voluntat expositiva del text:
•
Ordre deductiu: idea principal → concretes
•
Ordre inductiu: idees concretes → principal
•
Ordre mixt: idea principal + idees concretes + relació de totes dues parts
6. Tipus d’arguments
•
D’autoritat:
Aporten al discurs una veu d’autoritat (amb prestigi i reconeixement) que avali la tesi
defensada.(é important saber qui és el destinatari, tenir-ho en compte)
→Inconvenient: Citar-les amb mesura pq sinó el text no tindrà cap valor.
o
De comunitat:
Aquells valors, llocs o tòpics, fets o opinions compartides pel comú de la població. ( els q
tothom ho sap, sempre s’ha fet així)
→Inconvenient: Fàcilment rebatibles, validesa relativa.
•
Causals:
Aportar causes en suport de la tesi defensada. Els que es comencen introduient amb perquè.
→Inconvenient: Poden generar fal·làcies. Cal assegurar-se que les causes realment ho siguin.
(cla estar segur ja que sinó podem estar enganyant al lector).
•
Basats en exemples:
→ Inconvenients:
•
Tenir en compte que no hi hagi contraexemples.
Fal·làcia de la generalització abusiva: l’exemple no és prou representatiu. (generalitzar
massa)
Fal·làcia de l’ús de mostres esbiaixades: «tothom ho pensa».
Fal·làcia de vivència falsa o desorientadora: casos concrets molt emfatitzats però que
no són representatius. (exemples que hem viscut nosaltres).
Analògics:
Semblances entre la realitat de la tesi i altres realitats (si pot ser, llunyanes al tema de la tesi).
→ Inconvenient: Es poden rebatre fàcilment (les dues realitats no són comparables). Es pot dir
que encara que passi a l’altre camp no té pq passar en el teu.
•
Deductius:
S’aproximen a la demostració, basant-se en sil·logismes (dues premisses + una conclusió). Si les
premisses són certes, l’argument és molt fort.
«Els animals són mortals» i «Els homes són animals» → «Els homes són mortals» : és deductiu
pq es pot deduir a partir de les dues premisses inicials.
7. Fal·làcies
Un argument que no és prou vàlid (ex q ve de l’emoció). Raonaments que semblen vàlids però
no ho són. Arguments falsos que no funcionen. Quan no argumentem des del terreny de la
raó:
•
•
•
Des de l’emoció o emotivitat
Ad misericordiam: inspirar misericòrdia o compassió
Ridiculitzar la tesi o arguments de l’oponent (🡪 sentiments) – ridiculitzar els arguments
de l’altre x fer els nostres.
• Ad nauseam: cansar l’oponent a base de repetir sempre el mateix argument. Basar-se
sempre en el mateix argument.
• Ad hominem: desqualificar l’oponent, no respectar-lo. Si no respectem a l’oponennt ja
no parlem dsd la raó , i ja no és vàlid.
• Generalització precipitada
• Falsa causa
• …
1r exemple: no vàlid, fal·làcies generalització
8. Text argumentatiu
–
Llengua sòlida, precisa, sense llenguatge emotiu.
Grau molt elevat de cohesió i de coherència.
Es poden fer servir recursos retòrics (paral·lelismes, metàfores, analogies…)
Cal reforçar els arguments amb informació de context si això permet que s’entenguin
millor.
Millor pocs arguments i consistents que molts i fluixos.
Força dels arguments = ordre.
Equilibri entre tipus d’arguments.
Contraargumentacions.
9. Altres
Que és argumentar?
–
A la vida diària no s’argumenta gaire però al àmbit acadèmic i professional sí.
No serveix donar la teva opinió, has de donar arguments.
Sobre quin tipus de coses s’argumenta? –
–
Que és una tesi? – és allò que tu defenses – la teva opinió, el q tu defenses sobre el
text.
– Argumentar és demostrar? – NO, són act diferents. Una cosa que ja està demostrada
no val la pena discutir o argumentar sobre això. S’argumenten sobre les coses que no
estan demostrades.
– Durant una argumentació hi acostumen a haver-hi dues parts (a favor i encontra) –
proponent i oponent.
– En la argum hi ha emotivitat, hi ha raó? – Argumentació és una activitat racional, no
ens hem de deixar emportar per les emocions, no ha de participar. No podem utilitzar
arguments emotius, compassius. Tot el q toca l’emoció no val.
– Tothom pot guanyar, qui aporti els arguments més sòlids pot guanyar.
– Activitat molt democràtica que ha d’estar subjecte a una igualtat de condicions entre
les persones que defenen la tesi → al mateix nivell.
Quins tipus d’arguments tenim?
–
Necessitem una tesi per argumentar.
Tesi = punt de vista
1. Argument d’autoritat – pq ho diu un expert sobre el tema. Aportar en el teu discurs
una opinió d’algú autoritzat, no només a nosaltres sinó a tothom que ho escolti. No
només són persones, sinó també organitzacions o entitats. – és potent.
A vegades és més poderós si l’org és neutra a la teva tesi o és contrària (anarquista
agafa un argument de monàrquics)
o
2. Arguments amb exemple: consisteix en aportar exemples sobre la tesi per poder
afirmar la teva tesi. PROBLEMA: pot haver-hi contraexemples (discutir els exemples) –
NO ES POT GENERALITZAR → si es posa com a exemple la teva organització falla.
3. Arguments causals – forts però tenen problemes. Consisteixen en aportar unes causes.
La causa introduïda per un per que, la causa de la tesi. Problema= evoquen a mals
arguments, pot ser que darrere d’una causa hi ha una altra (que només et fixis en la
superfície), si hi ha + d’una causa i només poses una =problema. Causa ha de ser forta,
amb potència.
4. Arguments deductius: els que s’acosten + a una demostració, són els més forts
d’alguna manera. L’estructura i les premises han de ser molt potents e irrebatibles.
Exemple: tesi →Algú es troba millor
Et bases en 2 premisses:A) si la persona somriu és troba millor (sempre) , b) somriu →
premisses no fortes. – hi ha gent que
5. Arguments analògics: (analogia=semblança) ens fa buscar un espai que sigui semblant,
que ajudi entendre la teva tesi/posició
10. 20 preguntes sobre l’argumentació:
1. Quina és la definició d’argumentar?
Argumentar és tenir una idea, opinió, punt de vista o tesi i alhora tenir un conjunt d’arguments
que puguin defendre aquestes i que pugui convèncer a una altra persona.
2. Quin és l’objectiu d’argumentar?
El seu objectiu principal és convèncer a l’altra persona i influir en aquesta. Aquests objectius es
mantenen en les diferents funcions del llenguatge (referencial, informativa, conativa,
expressiva i emotiva).
3. En quins contextos s’argumenta?
En primer lloc, per poder argumentar ha d’existir un conflicte, del qual t’has de posicionar.
D’aquest tema pot haver-hi diverses opinions i s’han de respectar totes. D’altra banda,
l’argumentació es troba present molts aspectes de la nostra vida, com en el nostre dia a dia, ja
que es poden trobar en qualsevol diàleg entre persones o en els pensaments d’una persona i,
per tant, es troba en qualsevol lloc.
4. En que consisteix la Fal·làcia ad misericordiam?
Aquesta fal·làcia consisteix en provocar compassió al oient/receptor. Els arguments que tenen
aquest objectiu de provocar pena no foment part de l’argumentació, no són vàlids.
5. En què consisteix l’argumentació ad nauseam?
Són també arguments que es basen en les emocions i aquests tenen l’objectiu d’esgotar a
l’oponent repetint constantment el mateix argument, és per això que tampoc és vàlid.
6. És el mateix argumentar que demostrar? Per què?
No és el mateix, ja que les argumentacions no poden estar demostrades. Si estiguessin
demostrades i certificades ja no hi hauria res a debatre, no tindria sentit. A més a més les
demostracions segueixen un caràcter universal, tot al contrari que els arguments. . Els
arguments alhora són discutibles i els dos oponents s’han de trobar en una situació igualitària..
És per tot això que no són el mateix.
7. Quins són els components de l’argumentació?
Els components que ha de tenir l’argumentació són; un proponent, que és qui proposa la tesi.
Un oponent, el qual té una tesi contrària al proponent. També ha d’haver-hi un tema, el qual
ha de ser controvertit. Finalment, ha d’haver-hi una tesi la qual cada oponent ha de defensar la
seva, s’ha de posicionar.
8. Què són les premisses?
Aquests són els coneixements bàsics que comparteixen els oponents sobre el tema i que sense
ells no podrien argumentar.
9. Quins són els estils argumentatius i en què consisteix cadascun?
Es poden identificar dos principals; l’estil dialògic, que quan oferim uns arguments sobre la tesi
que no són definitius i que amb ells es crea un diàleg a l’argumentació; i l’estil amb un grau de
dialogisme baix, el qual és poc participatiu i que consisteix a informar a l’altre sobre els teus
arguments sobre la teva tesi. Aquests oponents no poden modificar-los ni participar-hi.
10. En què consisteixen els arguments d’autoritat?
Són aquells que aporten al nostre discurs una veu/punt de vista que garanteixi i acrediti la tesi
que estem defensant.
11. Qui és una autoritat en els arguments d’autoritat?
Aquestes veus poden ser tant persones com entitats /organitzacions, etc. Alhora aquests
intermediaris han de tenir un grau d’autoritat i de coneixement, han de ser reconeguts per que
siguin vàlids.
12. En què consisteixen els arguments de comunitat?
Són aquells valors, tòpics, fets, llocs o opinions que comparteixen tota la societat o població.
Aquests acostumen a ser rebatuts fàcilment.
13. Quines són les diferències entre causalitat i casualitat? Què hem de buscar i què
hem d’evitar en un argument causal?
Que ens hem d’assegurar que els arguments siguin causes, pot ser que la relació entre la causa
i l’argument sigui una casualitat, que només es dugui a terme un cop. Per evitar això s’ha de
mirar si l’argument està ben fonamentat i fer una recerca exhaustiva.
14. En què consisteix la generalització abusiva?
Aquesta consisteix a generalitzar en excessiva mesura. Un exemple d’això són els prejudicis i
aquests poden ser rebatuts molt fàcilment.
15. Quina és la definició d’analogia?
Una analogia és una semblança entre la tesi que nosaltres defensem i una altra realitat, que
som més allunyada estigui al sector o àmbit del nostre tema millor. Aquesta semblança ajuda a
poder expressar millor la teva tesi.
16. Què és un sil·logisme?
És allò que es basen els arguments deductius. Un sil·logisme és un discurs que es basa entres
parts, una conclusió i dues premisses. Aquesta conclusió és deduïda a partir de les dues
premisses anteriors.
17. Què són les fal·làcies i què les ocasionen?
Les fal·làcies són els arguments que no són vàlids, els mals arguments. Hi ha mots tipus de
fal·làcies com el llenguatge emotiu, les generalitzacions abusives i la falta de respecte o atac als
oponents. Altres tipus són; La fal·làcia del fals dilema, La fal·làcia de la composició i la fal·làcia
de la divisió, La fal·làcia ‘ad populum’, La fal·làcia ‘ad ignorantiam’, La fal·làcia del punt mitjà o
del punt intermedi, entre d’altres.
18. Quants arguments calen per bastir un bon text argumentatiu?
No hi ha un nombre exacte, això depèn molt dels factors com la llargada del text o el tipus,
però també és veritat que és millor fer servir pocs arguments, però que aquests siguin sòlids
que no utilitzar molts i poc treballats, que no siguin consistents.
19. Com s’han d’ordenar els arguments?
Hi ha diferents opcions i és totalment variable. D’una banda, es poden organitzar per la seva
consistència, els més forts i consistents al principi, com els causals o els deductius, i al final els
menys, com els analògics. D’altra banda, també es pot fer amb un ordre nestorià, que situa al
principi i al final els arguments més forts.
20. Quina contraargumentació pot tenir la tesi que cal reduir l’emissió de gasos
contaminants?
Un possible contra argument és que aquesta reducció tindria conseqüències negatives a
l’economia del país, ja que es poden perdre empreses i es perdrien molts llocs de treball.
L’objectiu del contra argument és estar preparat per les respostes de l’oponent.
…